Membres de la Plataforma junt a Reis Juan, periodista alcoiana i afectada pel recent tancament de la televisió pública valenciana, Canal 9, conduïen un acte en el qual la vesant artística es barrejava amb la reivindicativa per denunciar l’atac frontal que arreu de tot l’estat espanyol i en especial a la Comunitat Valenciana, s’està fent a la Llei de Dependència. La Llei atorga a les persones dependents un Dret que NO està complint-se! El sistema de Benestar Social s’està desmantellant. Els nostres governants entenen la Dependència com una despesa, quan s’hauria de vorer com una inversió social que, a més, genera llocs de treball. Retallant les ajudes a la Dependència ens condemnen a l’exclusió social i al sofriment. Més de 23.000 persones dependents a la nostra comunitat estan valorades, però no tenen accés a les ajudes i serveis que la Llei per dret els atorga. A més, la Conselleria els ha llevat als dependents la gratuïtat als medicaments, de la que abans sí se’n beneficiaven; amb la qual cosa ara han de suportar una gran sobrecàrrega econòmica, que no fa més que sumar-se a les greus retallades ja sobrevingudes anteriorment en les prestacions econòmiques (el 15% després del Decret de 13 de juliol) i a la eliminació de les cotitzacions a la Seguretat Social dels cuidadors. I per si fóra poc, ara la Conselleria s’ha tret de la màniga un nou copagament, injust, il·legal i immoral, als centres ocupacionals. No és més que un tancament encobert del centres, que ja fa temps veien perillar el seu futur amb els continus retards en els pagaments de la Conselleria i que els ha abocat a reduir plantilles, retirar programes i serveis, etc. Amb el nou copagament, es pretén que els dependents tornen a les seues cases, com si retrocedirem en el temps vàries dècades. Però açò no és tot, als pressupostos generals de l’Estat per a 2014 la partida pressupostària per a la dependència ha sofert una brutal i salvatge retallada de quasi el 47%. Amb actes com el d’anit la Plataforma denunciem l’extermini que es vol acometre amb els sectors de la Dependència i la Discapacitat i deixar clar que no volem caritat, volem viure amb dignitat! Exigim respecte, dignitat i justícia social per a aquest col·lectiu tan vulnerable.

Molts són els col·lectius i artistes que anit es solidaritzaren amb nosaltres. Nombrosos col·lectius de la societat alcoiana es sumaven a l’acte i prengueren la paraula per manifestar la seua adhesió:  la Pah d’Alcoi, els Bombers de la Muntanya, el club Alcoi Roller Derby, el grup de teatre El Llavador, el grup de teatre La Dependent i el Enrile Pas Alcoi. El cor de la Universitat Senior de la UPV-Campus Alcoi encetava la part més lúdica de l’acte, delectant-nos  amb les veus de la seua coral. Gràcies pel vostre suport i la vostra companyia. No podien faltar el grup de teatre amateur Faula Teatre. Què podem dir d’ells que no s’haja dit ja? Són amics, companys, són tendresa, són l’expressió màxima de la lluita i el treball incansables, són esperit de superació! Cada vegada que ens acompanyen damunt un escenari ens encisen. Anit, amb els seu espectacle en contagiaren “Alegria” a l’hora que ens arrabassaren una llagrimeta d’emoció. Sou especials i mereixeu el nostre reconeixement més absolut. I si parlem de mostres de solidaritat sempre hi està el cantautor contestà Andreu Valor. La seua veu càlida i tendra i la seua guitarra, junt a les seues lletres compromeses i reivindicatives són la combinació perfecta per expressar el que ell i molts sentim davant tanta injustícia social. A pocs minuts de la seua actuació ell mateix escrivia: “Cantarem amb ràbia per a recuperar la dignitat humana d’una societat cada dia amb drets més precaris”. Gràcies Andreu per estar sempre ahí! Per últim, parlar de Dependència i que no sonen les dolçaines i tabals és ja quasi impossible. En un acte sense precedents a la ciutat d’Alcoi els artistes de totes les colles, el Barxell, El Rebuig, La Cordetai La Degollà, s’unien per fer-nos gaudir de dues peces musicals que per a nosaltres tenen molta significació. “L’Estaca”, originària de Lluís Llach, amb els arranjaments per a dolçaina i tabal i la coordinació d’Hipòlit Agulló, s’ha convertit ja en un símbol. Sembla mentida que una cançó escrita al tardofranquisme, quan la gent reivindicava la necessitat d’expressar-se lliurement i “tombar” allò que els ofegava, ara s’haja convertit de nou en un himne que simbolitza la lluita de les persones dependents. Per finalitzar, sota la batuta de José Rafael Pascual, s’interpretava “Dependents”. L’autor murer, en composar-la, escrivia a la seua dedicatòria: “a Pau Agulló Insa i a tots aquells que per ser com són, ens ajuden a entendre allò que és important a la vida”. I és que la nostra Plataforma pot estar orgullosa que un autor, compositor i director de la talla de Jose Rafael ens fera un dia el regal de composar aquesta cercavila-marxa en honor a tots els dependents. Però no tan sols és un gran emprenedor i una persona compromesa, a més, és un bon amic que sempre que pot ens acompanya damunt un escenari. Així ho va fer anit, dirigint a les quatre colles mentre interpretaven la seua obra, “Dependents”. Ell mateix pronunciava anit aquestes paraules: “Avui hem de declarar-se tots dependents. Dependents de la necessitat de crear una societat moderna on sapiguem quines són les prioritats i on sapiguem reclamar i lluitar per tot allò que ens fa presumir i sentir-nos orgullosos de pertànyer a la raça humana: el poder viure amb dignitat”. Ja per finalitzar, Neus Benavent ens acaronava interpretant amb el seu violoncel “El cant dels ocells”, junt a persones dependents afectades pels retalls i incompliments dels governs central i autonòmic.

Des de la Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de l’Alcoià Comtat us volem donar les gràcies a tots i totes els/les participants, per la vostra estima, pel vostre compromís i pel vostre temps empleat en aquesta causa. A l’Ajuntament d’Alcoi, en especial als regidors de Cultura i Benestar Social, i a tots els tècnics i responsables del Teatre Calderón, igualment gràcies per tot; sense la vostra ajuda i col·laboració res d’açò seria possible. Junts fem realitat allò que sempre diem: “Els dependents no esteu soles”. Una vegada més, junts hem fet visibles les dificultats que travessen les persones dependents i la necessitat d’eixes ajudes i serveis que contínuament el govern els retalla.

Agraïm també als alcaldes presents a l’acte (Alcoi, Muro i Cocentaina), així com a la resta de  representants de les diferents formacions polítiques, l’assistència a l’acte. A ells els correspon també ara actuar, amb valentia i honradesa, a les institucions on ens representen. Lamentem que cap representant del PP de la comarca assistira a l’acte. No és casualitat que precisament aquells que ens han abocat a aquesta situació i que ens fan retrocedir tots els dies a passes agegantades a l’Estat del Benestar, no ens vulguen escoltar i saber quina és la realitat que viuen els dependents dia a dia. Tan sols volem recordar-los que aquells que precisen de l’atenció d’altra persona per a desenvolupar les activitats de la vida quotidiana 24 hores al dia no han escollit ser dependents, simplement ho són. El govern hauria de saber que els dependents no són un número en un paper sinó que son sers humans que senten i somnien. Que no reclamen tan sols una ajuda econòmica sinó millorar la qualitat de vida no sols de la persona dependent sinó també de les famílies que estan darrere.

L’aprovació d’aquesta de la Llei de Dependència havia sigut una esperança, una finestra oberta al mal temps, però la incompetència a portar-la endavant amb equitat de qui ens governa, ha provocat el nostre desencís. Per tot això, amb actes com el d’anit, reclamem el suport de tota la ciutadania en esta lluita que no és nostra sinó de tots i totes. Perquè recorden:“TOTS PODEM SER DEPENDENTS, NO HO OBLIDES TU TAMBÉ!”

Plataforma en Defensa de la Llei de Dependència de l’Alcoià-Comtat